Lluna Creixent

CUTHBERTSON. Any new medical discoveries, doctor? PARAMORE....

vanesaparis — Sat, 30 Jun 2012 18:15:00 -0400

CUTHBERTSON. Any new medical discoveries, doctor?

PARAMORE. Well, since you ask me, yes; perhaps a most important one. I have discovered something that has hitherto been overlooked; a minute duct in the liver of the guinea pig. Miss Craven will forgive my mentioning it when I say that it may throw an limportant light on her father’s case. The first thing, of course, is to find out what the duct is there for.

CUTHBERTSON [reverently, feeling that he is in the presence of Science] Indeed? How will you do that?

PARAMORE. Oh, easily enough, by simply cutting the duct, and seeing what will happen to the guinea pig. [Sylvia rises, horrified]. I shall require a knife specilly made to get at it. The man who is waiting for me downstairs has brought me a few handles to try before fitting it and sending it to the laboratory. I am afraid it would not do to bring such weapons up here.

SYLVIA. If you attempt such a thing, Dr PAramore, I will complain to the committee. A majority of the members are anti-vivisectionists. You ought to be ashamed of yourself. [She snatches up the detachable skirt, and begins buttoning it on as she flounces out at the staircase door.]

PARAMORE [with patient contempt]That’s the sort of thing we scientific men have to put up with nowadays, Mr Cuthbertson. Ignorance, superstition, sentimentality: they are all one. A guinea pig’s convenience is set above the health and lives of the entire human race.

“The Philanderer” Plays Unpleasant, by Bernard Shaw.

It was written in 1893 but the strict British Censorship laws at the time meant that it was not produced on stage until 1902.

“Silenci” és un terme polisèmic, un mot amb diverses màscares...

vanesaparis — Sat, 30 Jun 2012 17:37:00 -0400

“Silenci” és un terme polisèmic, un mot amb diverses màscares en
forma de pell de ceba. Absència de remors, abstenció de la paraula,
renúncia, el silenci es revela cant secret del llenguatge assolit, música dels
mil harmònics segons l’imaginari, els afectes, la intuïció. El silenci ultrapassa
el concepte, l’intel·lecte, ens condueix al cor de les coses, ens fa tocar, per
poc que ens hi prestem, el cor de Déu. A Bida de vegades se l’anomena el
“mestre del silenci”. Entre els budistes, i en particular en la branca zen, es
considera el silenci com un mitjà privilegiat per assolir la veritat, la font
oculta.

Japó. Primera meitat del segle XIV, sota el shõgunat dels Ashikaga.
Un temple perdut en la muntanya. Quatre monjos zen han decidit fer un
sesshin (una mena de recés) un silenci absolut. Es troben instal·lats en
zazen (postura de lotus, o semilotus. Les mans a la falda, amb els palmells a
la vista, la mà dreta damunt la mà esquerra, o a la inversa segons les
tradicions, els polzes estirats, tocant-se lleugerament. Ben assegut.
Respiració tranquil·la). S’ha fet de nit. El fred és viu.
-S’ha apagat l’espelma! -diu el monjo més jove.
-No has de parlar! És un sesshin de silenci total -fa observar
severament un monjo més gran.
-Per què parleu en lloc de callar, com havíem acordat! -observa, irònic,
el tercer monjo.
-Jo sóc el únic que no ha parlat! -diu, tot satisfet, el quart monjo.
Aquesta anècdota fa somriure. Però il·lumina perfectament
l’esperit del Zen. Es fa brometa dels monjos, es tracta amb humor el
silenci, si bé se sap que és un element essencial de la via. I és que el
silenci només és el silenci, és a dir, un mitjà. “Si trobes el buda, mata
el buda”, diu una màxima cèlebre.
Res no ha de posar obstacles a l’experiència personal.

Els Millors Contes Zen, Henry Brunel

[…]el organismo no es más que sus acciones. Para decirlo...

vanesaparis — Sat, 30 Jun 2012 14:16:00 -0400

[…]el organismo no es más que sus acciones. Para decirlo rústicamente: es lo que hace. El organismo, incluyendo a su conducta, es un proceso que sólo puede ser entendido en relación con el más vasto proceso de su ambiente. Pues lo que entendemos por “comprender” o “aprehender” es ver cómo encajar las partes en un total, y darse cuenta de que ellas no componen el conjunto, como para armar un rompecabezas, sino que todo el conjunto es una configuración, un abigarrado complejo, que no tiene partes separadas. (98-99)

El universo implica al organismo, y cada organismo implica al universo. (108)

Alan Watts. El libro del Tabú (Kairós)

SALUDO AL SOL

vanesaparis — Sat, 30 Jun 2012 11:08:00 -0400

SALUDO AL SOL

Photo

vanesaparis — Sat, 30 Jun 2012 10:15:00 -0400

Photo

vanesaparis — Sat, 30 Jun 2012 09:30:13 -0400